espectrograma del so que produeix l'oriol (àudio aquí). Els formants es troben entre 1000 i 3000 Hz. Enregistrament a Cambrils (abril 2019). Au migratòria. Segons Harbard (1991) el seu cant aflautat és un "uiila-uii-o". Pots escoltar el seu cant des del maig fins juliol. Curiosament, l'oriol també se'l coneix com a "menjafigues" sobretot a la zona de Girona (Busquets 1987), però també menja orugues, escarbats, abelles, mosques i aranyes. A la tardor s'alimenta de cireres, dàtils, figues, raïm, tot preparant-se per la migració. Busquets (1987) segons dites populars comenta que quan surten les cireres "corre a picar-les dient: són madures les cireres, són madures les cireres".
Recull de fotografies i enregistraments d'àudio, entre altres coses, de les meves passejades per la natura. sm
28/4/19
Oriolus oriolus (so)
espectrograma del so que produeix l'oriol (àudio aquí). Els formants es troben entre 1000 i 3000 Hz. Enregistrament a Cambrils (abril 2019). Au migratòria. Segons Harbard (1991) el seu cant aflautat és un "uiila-uii-o". Pots escoltar el seu cant des del maig fins juliol. Curiosament, l'oriol també se'l coneix com a "menjafigues" sobretot a la zona de Girona (Busquets 1987), però també menja orugues, escarbats, abelles, mosques i aranyes. A la tardor s'alimenta de cireres, dàtils, figues, raïm, tot preparant-se per la migració. Busquets (1987) segons dites populars comenta que quan surten les cireres "corre a picar-les dient: són madures les cireres, són madures les cireres".
Etiquetes de comentaris:
Cambrils,
oriol. Oriolus oriolus,
sons
Tettigoniidae
de la família dels ortòpters i mostren mimetisme i camuflatge com el que us mostrem a la fotografia. el qual imita la forma i el color d'una fulla.
latí: Tettigoniidae
català: tetigònid
castellà: saltamontes longicornios
aranès:
anglès: katydid
Lloc: sud-est Austràlia
Dia: 04/2019
Hora:
poden anar de 5mm a 130mm. Espècie que es troba a Austràlia. Es diferencia del saltamartí per l'allargada de les antenes, les quals són molt més llargues als tetigònids. Algunes espècies emulen el color i la forma d'una fulla.
Voldria aprofitar per donar les gràcies al meu col·laborador AM per enviar-me aquesta foto. Cheers, mate!
Etiquetes de comentaris:
Austràlia,
katydid,
saltamontes longicornios,
tetigònids,
Tettigoniidae
Latrodectus hasseltii
la femella presenta cos negre amb una banda vermella en l'abdomen. Espècie d'Austràlia.
latí: Latrodectus hasseltii
català:
castellà:
aranès:
anglès: Redback spider
Lloc: sud-est Austràlia
Dia: 04/2019
Hora:
femella 10 mm i mascle 4 mm. Espècie que es troba a Austràlia, Nova Zelanda, Regne Unit, Japó i Bélgica. Més informació: aquí Mengen insectes i els nius es troben a llocs càlids com a les cases. Molt verinosa. Antídot disponible des de 1956.
Voldria aprofitar per donar les gràcies al meu col·laborador EMV per enviar-me aquesta foto. Cheers, mate!
Etiquetes de comentaris:
aranyes,
Austràlia,
Latrodectus hasseltii,
Redback spider
22/4/19
Larus audouinii
Exemplar a Cambrils (Tarragona).
llatí: Larus audouinii
català: Gavina corsa
aranès:
castellà: Gaviota de audouin
anglès: Audouin's gull
Lloc: Cambrils
Dia: abril 2019
Hora: aprox 12h
gavina de tamany mitjà; el nom li prové del seu descubridor el francès naturalista Jean Victoire Audouin. El bec és vermell amb l'extrem negre i punta groga. Potes fosques i ales platejades amb puntes negres. Les primàries són negres tacades de blanc a les puntes.
Etiquetes de comentaris:
Cambrils,
Camp de Tarragona,
Gavina corsa,
gavines,
Laridae,
Larus audouinii
Larus audouinii
Exemplar a Cambrils.
llatí: Larus audouinii
català: Gavina corsa
aranès:
castellà: Gaviota de audouin
anglès: Audouin's gull
Lloc: Cambrils
Dia: abril 2019
Hora: aprox 12h
gavina de tamany mitjà; el nom li prové del seu descubridor el francès naturalista Jean Victoire Audouin. El bec és vermell amb l'extrem negre i punta groga. Potes fosques i ales platejades amb puntes negres. Les primàries són negres tacades de blanc a les puntes.
Etiquetes de comentaris:
Cambrils,
Camp de Tarragona,
Gavina corsa,
Laridae,
Larus audouinii
16/4/19
Fringilla coelebs
exemplar a la Bassa d'Oles (Val d'Aran, 14/04/2019, aprox. 11am) és un cant potent amb floritura final (Barthel i Dougalis, 2008): tsetse-tsetserrit-cherrit aquí
Segons Harbard (1998) és una sèrie aguda i vigorosa de notes que finalitzen, també, amb una floritura: chip-chip-chip- chuii-chuii-tissi-chuiio
A l'època de cria el mascle pot cantar fins a 3000 vegades per dia.
Etiquetes de comentaris:
Bassa d'Oles,
Fringilla coelebs,
passeriformes,
pinsà,
sons,
Val d'Aran
Sitta europaea
Ona acústica i espectrograma del so produït per un Picasoques blau (Trepador azul (esp.), Nuthatcher (ang.), Pica auran (aranès)), 14/04/2019 a Bassa d'Oles (Val d'Aran).
Harbard (1991) descriu el seu cant com un sonor "ciu, cui, cui, cui, cui" i també amb una ràpida refilada. Enregistrament realitzat aproximadament al migdia. Barthel i Dougalis (2008) descriu el seu cant com a alt i sibilant "tiu tiu tiu".
Harbard (1991) apunta que el cant d'aquest ocell es comença a escoltar a partir de gener fins maig.
Àudio aquí.
Etiquetes de comentaris:
nuthatch,
Picasoques blau,
Sitta europaea,
sons
15/4/19
Tachybaptus ruficollis
So del cabusset aquí
Parella a la Bassa d'Oles (Val d'Aran)-1602m
llatí: Tachybaptus ruficollis
català: Cabusset comú
aranès:
castellà: Zampullín común
anglès: Little grebe
Lloc: Bassa d'Oles (Val d'Aran)
Dia: abril 2019
Hora: aprox 11.00 am
au podicipediforme de la família Podicipedidae; au petita sense cua i bec curt. Viu entre vegetació paudícola.
Etiquetes de comentaris:
Bassa d'Oles,
cabusset,
Podicipedidae,
podicipediforme,
Tachybaptus ruficollis,
Val d'Aran
Fringilla coelebs
Exemplar a Casau, abril 2019.
llatí: Fringilla coelebs
català: pinsà
aranès: pinçan
castellà: pinzón vulgar
anglès: Chaffinch
Lloc: Casau (Val d'Aran)
Dia: 15/04/2019
Hora: aprox migdia
una de les aus més abundants a Europa; a les ales té dues franges blanques i laterals a la cua. El seu cant és potent amb floritura final: tsetse-tsetserit-cherrit.
Etiquetes de comentaris:
Casau,
Fringilla coelebs,
passeriformes,
pinsà,
Val d'Aran
Milvus milvus
Exemplar a Pont de Montañana (Osca, Aragó)
llatí: Milvus milvus
català: Milà reial
aranès:
castellà: milano real
anglès: Red kite
Lloc: Pont de Montañana
Dia: abril 2019
Hora: aprox 13.30h
rapinyaire del gènere Milvus i de la família Accipitridae: Hiverna al Sud d'Europa. Cua forcada.
Etiquetes de comentaris:
Aragó,
milà reial,
Milvus milvus,
Osca,
Pont de Montañana,
rapinyaires
Subscriure's a:
Missatges (Atom)